| |
|
Oficines del COETTC
|
La creació d'una oficina tècnica, en general, ve determinada per unes necessitats de mercat respecte a l'atenció d'un servei tecnològic mitjançant d'uns coneixements i experiència en determinades àrees, i el seu desenvolupament, consolidació i evolució s'estableixen quan aquest mercat reconeix l'oficina tècnica i concedeix als seus posseïdors uns avantatges competitius respecte a els qui no la posseeixen. Aquest plantejament és la base per a totes les iniciatives en aquest sentit i el seu èxit o fracàs ve determinat pel paràmetre “valor de mercat” que sigui capaç d'aconseguir una oficina tècnica, en moltes ocasions directament relacionat amb el posicionament del propi servei que sustenta.
1. OFICINA DE LICITACIONS DEL COETTC
“L’administració pública catalana està canviant el model de licitació pública de projectes i serveis TIC i ha augmentat el número de lots de serveis atorgats anualment dels actuals 5 passarà a un total de 15. L'augment, en el número d’oferta d’aquests lots, podrà tenir continuïtat en el futur i obeeix segons la Generalitat, entre altres raons, a que és necessària dinamitzar el sector TIC català permetent que cada vegada més empreses TIC del sector PiME puguin optar a ser proveïdors directes de la Generalitat”.
1.1 L'Oficina de Licitacions del COETTC
L'Oficina de Licitacions del COETTC pretén aportar un nou servei als col·legiats, amb un caire més apropiat als nous temps que ens depara la llei Òmnibus. Es vol implementar un model de serveis que permetrà als interessats, que poden ser col·legiats i empreses o entitats adscrites, tenir accés i coneixement del que fa en relació a les licitacions. Coneixement de quines licitacions hi ha en cada moment, com s’han de presentar les ofertes, com s’han d’unir ( UTE’s) diferents col·legiats o empreses per accedir a lots licitats per empreses més grans.....
Amb l’objectiu d’ajudar als col·legiats a obtenir contractes amb les diferents administracions públiques: local, autonòmica i de l'estat. Aquesta oficina, té les següents funcions, per tal d’assolir els seu objectiu amb èxit:
· Fer seguiment de l'aparició de noves licitacions de projectes TIC i específics de Telecomunicacions, i identificar oportunitats de subcontractació pels col·legiats, i les seves empreses, per part de les empreses que obtinguin l'adjudicació dels lots TIC Gencat;
· Assessorar als col·legiats interessats sobre la normativa de contractació pública i quins són els tràmits necessaris a seguir, inclosa la formació d'una UTE;
· Establir contactes amb les empreses adjudicatàries d'algun dels 15 lots de serveis TIC Gencat que puguin donar origen a possibles subcontractacions de col·legiats, i les seves empreses;
· Identificar tot tipus de subvencions, com les del plà PiMESTIC, a empreses i particulars per que puguin realitzar inversions en TIC;
· Aconseguir que l'administració pública catalana, local i autonòmica, conegui i pugui valorar l'opinió del COETTC a l'hora d'aprovar noves licitacions públiques i nous repartiments de lots de serveis TIC.
1.2 El model de l'oficina inclou:
Plataforma informativa única de tota l'oferta pública en matèria de les TIC
Sindicació del contingut de les ofertes públiques, de les entitats catalanes (generalitat, ajuntaments, diputacions ...) i també hi ha la possibilitat d’entitats de l'Estat, sense descartar la UE en el futur.
Anàlisi i adequació d'ofertes a les empreses i lliure exercents per captar la seva participació
Creació/adquisició i manteniment de base de dades amb resums de les condicions de cadascuna de les propostes públiques en matèria de les TIC, també d'un llistat de perfils de les empreses i lliure exercents adscrits a l'oficina. Gestió de propostes per cadascun dels perfils existents, també per a possibles UTE que es puguin conformar incorporant més d'un perfil.
Assessorament en la gestió de tot el procés de licitació
Oferir un servei d'assessorament administratiu en l'elaboració de la documentació i plecs. Facilitar la preparació d'acreditació de la solvència tècnica i econòmica i/o dels tràmits per presentar-la, exceptuant la documentació referent a la classificació i l'homologació. Proporcionar ajut en la resolució de dubtes sobre propostes, així com donar informació de tots els processos del concurs.
Potenciar imatge de marca del COETTC
Reforçar el posicionament del COETTC com a referent del sector TIC a Catalunya, com a interlocutor del sector amb els ens públics i, més important encara, augmentar la percepció de valor afegit del col3legi envers els seus col·legiats.
1.3 Servei de l'Oficina de Licitacions
L'oficina de licitacions genera un servei de valor afegit o premium a l'associat. El model que estableix l'oficina seria:
Associat: L'empresa o lliure exercent col·legiat podrà tenir accés a la informació de les ofertes públiques, a través d’un conveni que té el COETTC amb l’empresa Licita. Els qual mitjançant una quota mensual rebran diariament totes les ofertes, i l’estat de cadescuna constant ment actualitzades
Tarifa premium: Les empreses o lliure exercents adscrits podran rebre les propostes amb el resum de les condicions que més s'adeqüin a les seves característiques. Així com les propostes de participació en unions d'empreses per accedir a contractes superiors.
Gestió: Les empreses o lliure exercents que decideixin participar en una licitació a través de l'oficina de licitacions rebran un assessorament i una gestió de la documentació durant tot el procés de licitació. Per aquesta tasca l’oficina de licitacions rebrà una remuneració en funció de la magnitud dels projectes.
2. OFICINA “LOPD” i SEGURETAT INFORMÀTICA DEL COETTC
“L'oficina tècnica en Protecció de Dades ha estat creada per aportar als professionals del COETTC el nivell de coneixements i experiència que compleixi amb els estàndards requerits. El seu nivell d'exigència, molt meditat, aporta al mercat persones directament integrables en equips de projecte on aportar el seu treball, amb les seves specialitzacions clarament identificades, amb un adequat nivell de coneixements en la resta d'aspectes de Privadesa i, amb això, maximitzant les oportunitats de treball per als membres i la productivitat i qualitat per als seus contractants”.
Marc de treball de l'oficina tècnica
Com a dret fonamental de la persona, la Privadesa és objecte de nombrosos marcs normatius formals que pretenen establir una sèrie de mesures a protegir-ho. Mancant una regulació universal comuna, ideal però utòpica i poc realista com a objectiu a aconseguir, existeixen nombrosos marcs, en els quals es plasmen uns preceptes jurídics, organitzatius i tècnics dissenyats per canalitzar el dret a la Privadesa dins de l'entorn de la Societat Global. La dispersió normativa és un seriós inhibidor per a la seva efectiva protecció en establir diferents graus, criteris i mesures de protecció sobre un mateix dret, i és un fet inqüestionable que la informació flueix a nivell global, de forma independent i adoptant noves vies de relació entre persones (les xarxes socials són un paradigma) que mostren les manques dels models de protecció actuals i situen la realitat molt per davant dels marcs que la pretenen gestionar.
Les iniciatives de la Unió Europea constitueixen l'escenari que marca les equivalents a Espanya, i la dispersió esmentada és recollida en les directrius sobre “Transferències internacionals de dades”.
Les regulacions sobre Privadesa, des de la primitiva LORTAD de 1992, s'han fet tangibles en forma de lleis específiques (Llei 15/1999 de 13 de desembre), reglament (vigent el Reial decret 1720/2007 de 22 de desembre), directives, guies i una ampla jurisprudència sobre la matèria. S'han creat les “Agències de Protecció de Dades”, a nivell nacional i en algunes Comunitats Autònomes i s'ha aconseguit instaurar (moltes vegades difonent incidents seriosos) una consciència sobre aquest dret.
Ara bé, han estat desenvolupades també altres iniciatives legislatives que fomenten i alimenten el concepte de Societat de la Informació. Així, la Llei d'Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (Llei 11/2007 de 22 de juny) genera una ampla col·lecció de drets als Ciutadans en totes les interaccions que puguin desenvolupar amb les Administracions Públiques i, com no podia ser d'una altra forma, fa esment explícit a la Llei 15/1999 com a referencial de protecció de la privadesa. Els successius desenvolupaments relacionats, com els Esquemes Nacionals de Seguretat i Interoperabilitat (RD 3/2010 i RD 4/2010 respectivament, tots dos de 8 de gener), incideixen novament en l'alineament amb la Llei 15/1999 i els seus desenvolupaments, amb el mateix objectiu.
Més genèriques, la llei de Signatura Electrònica (Llei 56/2003 de 16 de desembre), la llei d'Impuls de la Societat de la Informació (Llei 56/2007 de 28 de desembre), les modificacions i ampliacions d'altres lleis per recollir les modalitats de transacció electrònica i concedir-los validesa jurídica, el continu creixement del comerç electrònic i les successives regulacions que li afecten, incloent un marc específic de partida (Llei 34/2002 d'11 de juliol de serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic) fan que la col·lecció d'activitats socials, comercials i de funció pública on la privadesa sigui explicita i implícitament referenciada en marcs normatius sigui cada vegada major i adquireixi proporcions tals que justifiquen completament la necessitat d'especialistes en la matèria.
|
|
|
